Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimecres, 7 de gener del 2015

Dia 26: Cascades del Riu Tatai

Hem dormit de fàbula, sense ni un soroll a part d'algun grill perdut per aquesta part de la selva, i encara és millor llevar-se i en obrir la "porta" de la nostre cabanya, trobar-se enmig de la selva cambodjana.

I el millor del dia... és obrir la cortina i veure que damunt aquest paissatge de la preciosa selva cambodjana, hi ha un bon sol!!! Sembla mentida, ja que la tarda d'ahir va ser de plujeta, i a la nit també, així que no teníem gaires esperances... però de moment fa un dia espectacular!!!


A la hora que vam quedar ahir, ens venen a avisar que ja tenim l'esmorzar preparat, i ens fotem un bon tiberi per agafar forces pel dia d'avui. Ahir, mirant les diferents opcions d'activitats i tours per fer, vam decidir per avui, fer l'excursió de les Cascades del Riu Tatai, que és una de les visites més típiques de la zona.

Així que un cop acabat l'esmorzar, anem a la nostre cabanyeta a buscar les coses, i pujem a la barca que ahir ens va portar fins l'hotel, per anar cap a les cascades.


El trajecte dura uns 45 minuts, que es fan molt agradables veien la selva al nostre voltant, i finalment arribem a les cascades. A pràcticament cada país que hem estat, hem anat a veure alguna cascada, que pels de la zona són "lo más de lo más", però a mi mai em semblen gran cosa. Aquests són maques, no direm que no, i més grans que les que hem vist en altres llocs, però res d'espectacular. Això sí, l'entorn és preciós!


Passem una bona estona passejant per les cascades, ens banyem, veiem el nostre guia saltar de les roques més altes, i ens donem un bon massatge amb l'aigua que ens cau a l'esquena. Avui fa calor, i s'hi està la mar de bé, tot i que l'aigua és ben freda!


Passem pràcticament tot el matí a les cascades, fins al migdia, que arriba l'hora de dinar, la gana apreta, i tornem cap a la barca. Ens han preparat des de l'hotel uns noodels amb verduretes i pollastre que estan per llepar-se els dits, i per beure, aigua de coco ben dolceta! Tot molt bo! Als japonesos de la barca del costat que venien amb un altre tour del seu hotels, se'ls hi feien les dents llargues amb el nostre menú, ja que ells només tenien un sandwich... nyam nyam!


Després de dinar tenim dues opcions, mirar els japonesos del costat com intenten pescar amb les seves super canyes sense gaire èxit, mentres el conductor de la barca amb un fil i un pal treu un peixot de l'aigua en 2 minuts, o anar a fer una mica de kayak pel Riu Tatai enmig de la selva cambodjana. La decisió és fàcil i ràpida no? Ens quedem amb els japos..... noooo! Evidentment triem el kayak!

Nevaguem traquil·lament riu avall, admirant el silenci de la selva, de tant en tant veiem alguna barqueta local amb algun pescador, sentim els ocells, i poca cosa més, però estar aquí sols, enmig d'aquest paissatge natural tan xulu, fa que ens sentim una mica privilegiats per poder ser aquí, veure-ho i sentir-ho!

Al cap d'una estoneta, ja veiem la nostre barca que ve pel riu, i ens recull per acabar d'arribar fins les nostres cabanyets. I per acabar el dia, què millor que un bany a les negres aigues del Riu Tatai!


El sol cau aviat, però no ens deixa una posta de sol tan bonica com la d'ahir, ja que ha començat a plovisquejar i està ben núvol, malgrat que ens ha fet molt bon dia!!

I ara ja només queda una bona dutxa, amb aigua calenta que ens escalfen en una olla a la cuina, i ens posen en un barril al quarto de bany, i ens dutxem tirant-nos l'aigua amb un cullerot per sobre. Un sistema rudimentari però s'agraeix tenir aigua calenta al bell mig de la selva.

Finalment un bon sopar, una nit més nosaltres solets a la terrassa del restaurant sota les estrelles, i a dormir que dema toca un nou dia a la selva!

Marta i Jordi, en aquell moment, des del Riu Tatai.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...