Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Dia 21: Les joies de Cambodja: Angkor Wat, Angkor Thom i Bayon

El dia s'aixeca ennuvolat i mig plujós com cada dia des que som a Siem Reap, sembla que avui tampoc ens donarà una treva de bon temps, però de fet ens és igual, perquè avui és el gran dia, avui visitem les joies de la corona dels temples d'Angkor, el temple que és símbol nacional del país i que surt a la seva bandera! Un dels complexes de temples més impressionants del planeta, Angkor Wat, i els no menys importants Bayon, Angkor Thom i Ta Prohm! 

En Sam ens recull puntual a les 8, però avui anem amb tuk tuk, ja que els temples principals, que ens ocupen avui, es poden veure en el que anomenen recorregut curt, ja que son els temples que queden més propers a la ciutat de Siem Reap. Aquest és el recorregut que fan tots els turistes que només estan un dia visitant els temples, i realment agrupa els que són més espectaculars i impressionants, tot i que continuem pensant que només dedicar un dia a veure Angkor, és un gran error.


Amb el nostre tuk tuk deixem Siem Reap enrrera, i posem rumb cap als temples. Només el trajecte en si ja és tota una experiència. Tot i que portem més de 3 setmanes per Àsia, no ens cansaríem de simplement contemplar la seva vida cootidiana, veure els cambodjans en el seu dia a dia, amb les seves paradetes de menjar al costat dels camins, els nens anar a l'escola amb els seus uniformes, els milers de motos, les cabanyetes a peu de carretera... és un món tan diferent al nostre, que es fa difícil no quedar-se fascinat en contemplar-lo!


Com que els temples que visitarem avui són els més coneguts i visitats pels turistes, en Sam ens proposa visitar-los en sentit invers al que ho fan la majoria de tour, per tal de trobar-hi menys gent, i resulta ser un gran encert. Per tant la nostre primera parada serà el Ta Prohm.

En el mapa següent es pot veure en color vermell el recorregut curt que farem avui, i en color verd, el recorregut llarg que vam fer ahir.


El Ta prohm, actualment és més conegut per ser el temple on es van rodar diverses seqüències de la pel·lícula de Tom Raider (no sé ben bé quina d'elles...), que per ser un temple realment impressionant. És una de les imatges més vistes dels temples, en que els enormes arbres i vegetació de la selva, han crescut sobre les seves parets i sostres, apropiant-se de l'espai que sempre ha estat seu.


El Ta Prohm va ser una antic monestir i universitat per a monjos budistes, on s'hi realitzaven importants rituals i festivitats. Tot i així, amb la mort del rey Jayavarman VII, el seu successor es va convertir a l'hinduisme, motiu pel qual moltes de les figures i relleus de les parets estan decapitats o reconvertits.


El temple en si està bastant derruït, però resulta molt interessant passejar-hi i poder veure com la selva s'obre pas per recuperar el que és seu.

Un cop acabem la visita al Ta Prohm, i de camí cap a Angkor Thom, fem una parada al Ta Keo. És un temple hinduista dedicat a Shiva, que va quedar inacabat per la mort del rey. Te la típica estructura de montanya, coronada amb 5 temples. El que ens sorpren és que per accedir al cim, les escales fan moltíssima pendent, fins que en moments resulta fins i tot perillós. No sabem com s'ho devien fer en aquella època amb lo petits que són!


I seguim! Una de temples sisplau! Per acabar amb aquests temples petitons, abans d'anar pel plat fort, acabem amb dos temples pràcticament bessons, que queden en el mateix punt, un a cada banda del camí, el Thommanom, i el Chau Say. Realment no tenen gaire res a destacar, són molt petits i sense massa res a veure, potser per això són tranquils de visitar, ja que no hi ha gairebé ningú.


I ara sí, anem a una de les visites més esperades, aquella que tantes vegades havíem vist en foto abans de viatjar a Cambodja, i que ens feia somiar en el moment en que ens trobaríem davant per davant amb les seves cares, i la sensació que tindriem. Visitem el Bayon! Sam, agafem el tuk tuk, i som-hi!


El temple de Bayon es troba dins el recinte de Angkor Thom, que va ser una gegantina cuitat, de les més grans del món en el segle XII. És un temple budista del segle XII, i famós per les seves impressionants més de 200 cares, esculpides a cada lateral de les seves 54 torres, que miren cap a tots els punts cardinals, i on et sents observat en qualsevol lloc del temple.

Tot i trobar-se una mica deteriorat, aquest temple deixa palpar i sentir la grandesa d'aquesta civilització i lo espectacular que devia ser aquest temple en aquells temps. Les cares del Bayón simbolitzen la cara de buda, que tot ho veu. Són magnífiques!


Només d'arribar, la primera sensació nostre és una mica de decepció, és el que passa quan esperes tan d'un lloc i l'has vist tantes vegades en foto. A primera impressió ens va semblar poca cosa, suposo que esperàvem un temple més gran, i bastant derruït, però això va canviar a mesura que ascendíem en els seus nivells....


Un cop a la plataforma superior, la vista és increïble, et trobes envoltat de cares i més cares esculpides en pedres amb casi 1.000 anys de història, que et miren des de totes bandes. Una sensació espectacular, poder passejar entre elles, contemplar-les, tocar-les... ens va encantar!


El Bayón és un temple únic, que no s'assembla a cap dels altres temple d'Angkor, i que transmet una màgia especial! És visita obligadíssima dins els temples d'Angkor.


Continuem dins el recinte d'Angkor Thom, i quan sortim ens dirigim cap al Baphuon. S'hi accedeix a través d'una passarel·la sobre pilars que travessa el que antigament devia ser un llac. Quan intentem accedir-hi, ens diuen que no podem entrar-hi amb semarreta de tires, i tot i que jo portava una semarreta llarga a la motxilla, perquè ja havíem sentit que en alguns llocs no s'hi podia accedir sense tapar els hombros i els genolls, feia moltíssima calor, i decidir deixar estar aquesta visita, ja que tot i que diuen que les vistes des de dalt són molt maques, el temple tampoc és gran cosa.


De tornada, trobem uns nens que juguen amb els nanúfars i les plantes que flotes en una de les piscines, i s'hi banyen entre jocs i rialles. És bonic veure'ls jugar com ho han de fer els nens, allunyats per una estona de la seva realitat, de la pobresa, i d'haver de treballar, fent llàstima als turistes, per 1$ venent-los una pulsera o un imant. Realment la realitat dels infants a Cambodja és dura, i fa que se t'encongeixi el cor!


Continuem caminant i arribem al que anomenen la terrassa dels elefants, era alguna cosa semblant a la Rambla de Barcelona, com una avinguda principal on s'hi feien desfilades militars, i celebracions de les victòries del rey, coronacions... etc. Realment en aquells temps devia ser una avinguda preciosa amb figures esculpides i relleus, en diferents terrasses i escales. Deu el seu nom a les figures d'elefants que representen que aguanten la terrassa.


En Sam ens està esperant a l'altre banda de la terrassa dels elefants. Ja és migdia, i tot i que està mig ennuvolat, fa una calor horrible, i tenim una gana ferotge! O sigui que cap a dinar! Tornem a dinar un restaurant local prop de Angkor Wat, i quan acabem podem anar-hi caminant.

I per fi, ha arribat el moment, tot i que hem anat cada dia a veure Angkor Wat, tant a la sortida com a la posta del sol, només hem vist la seva silueta per fora, però ara arriba el moment de poder-nos-hi passejar i recrear! 

Angkor Wat va ser una de les últimes construccions de la època angkoriana, construït al segle XII per Suryavarman II, només en 30 anys, i més de 3 segles després de la construcció dels primers temples angkorians, que van ser els temples Roluos que vam veure fa dos dies. Va ser la major obra de l'imperi Khmer, per les seves dimensions, però més per les mostres artístiques que hi ha a l'interior, i estava dedicada al deu hindú Vishnu.


Hi ha un enorme llac de 1250x1450 metres que envolta tot el complex. Per accedir-hi hem de creuar un pont de pedra de 230 metres, i després de travessar la seva porta d'entrada, trobem una calçada de 400 metres de longitud per arribar fins al temple.

Entrem al recinte per la porta principal, que anomenen Gopura, i decidim primer de tot donar tota la volta al recinte per les galeries que l'envolten, i que tenen uns relleus impressionants! Només d'entrar però, ens trobem un ramat enorme de japonesos cridant i empenyent-nos per poder fer fotos amb les seves súper càmeres. Respirem fondo pensant que ens trobem al monument més important de tota Cambodja, i que això és el que ens esperarà durant tota la visita. Però miraculosament, un cop passat aquest primer tram, i quan girem per la galeria oest, ens trobem completament sols! És una meravella, poder recórrer aquests passadissos i veure aquests relleus sense absolutament ningú, ens sembla increïble! Realment ha sigut un gran encert venir a última hora de la tarda, quan la majoria de grups han marxat.


Els relleus representen escenes de la mitologia hindú, com la batalla del Cel i l'infern, la victòria del Déu Vishnu sobre els dimonis (Asuras) o la més coneguda cita mitològica hindú del batut de l'Oceà de Llet, i imatges del propi rei participant en batalles contra els Cham, i la vida cotidiana de la cort i de l'època. La perfecció de les imatges és espectacular!


Després de passar-nos una bona estona donant tota la volta al recinte, per les 4 galeries, i mirar tots els gravats, entrem cap dins el temple. Hi ha un seguit de passadissos i escales, que et van conduint cap a la terrassa superior, on hi ha 5 torres, quatre que formen un quadrat, i una central més gran, que s'aixeca 42 metres respecte el terra.


Normalment es pot accedir a la torre més alta i veure'n les vistes des de dalt de tot, però avui resulta ser que és un dia de festivitat dedicada a Buda, i l'accés està tancat!! És que mira que tenim mala sort! per un dia que visitem Angkor en tota la nostre vida, i està tancat! Així que tururut! Girem cua i cap avall! Tot i així ha valgut moltíssim la pena la visita, ens hi hem estat tota la tarda, i pràcticament sense turistes! 


I amb unes últimes quatre fotos, ens despedim del meravellós Angkor Wat i els temples d'Angkor, almenys per un temps.

En Sam ens deixa de tornada a l'hotel 10 hores després, i poc més queda de la jornada, dutxa, sopar de despedida de Siem Reap, i cap a dormir, que demà aviat agafem el bus direcció a Battambang.

Tot i que hem acabat de temples fins als nassos per una temporada, realment mereix moltíssim la pena visitar-los amb calma, prendre's tres dies per veure'n uns quants, i deixar-se enlluernar per aquesta meravella arquitectònica! La silueta d'aquest increïble temple ens quedarà gravada a la memòria per sempre més !


Fins sempre Angkor!

Marta i Jordi, en aquell moment, des de Siem Reap (Cambodja)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...